OBJECTIUS

Estem parlant, al principi, de nens molt petits on la maduració es va formant de manera molt globalitzada, i sempre desenvolupant molts aspectes simultàniament.

La relació amb els companys, ajuda a madurar tots els aspectes socialitzant-se i a la vegada el nen explora amb les seus bracets, cames i cos sencer, juga a la retrobada de l’objecte amagant-se, entrant i sortint, apareixent i desapareixent, construint i destruint, omplint i buidant.., jocs preliminars del joc simbòlic.

Quan un nen utilitza el joc simbòlic, ens mostra la seva capacitat per posar-se en el lloc d’un altre personatge, és a dir, anar sortint de l’egocentrisme, sempre que hagi pres consciència del seu “ Propi JO”, i s’hagi pogut diferenciar dels altres.

La utilització del llenguatge, li permet comunicar-se i relacionar-se, posant distància respecte a les seves emocions.

A mida que va creixen, cada sessió obre un nou espai al descobriment cognitiu i a la creativitat amb la manipulació dels materials dels quals disposa, compartint-los amb els companys comença a relacionar-se, per tant, incrementa capacitats de tolerància a la frustració.

Així, per exemple, els objectius que ens proposem des del punt de vista d’acompanyament al procés de maduració, tenen a veure amb els propis criteris i límits de les condicions del joc a la sala, però, quan el nen és capaç de raonar o de reflexionar sobre els seus conflictes emocionals, considerem complerts els objectius, que serien, entre d’altres:

  • Acceptar les normes de convivència de l’Escola.
  • Que els nens s’entenguin davant les situacions de conflicte i les puguin resoldre.
  • Que puguin expressar les emocions verbalment, amb els criteris de:
    • Percepció i reconeixement d’aquestes emocions per part del nen que les viu.
    • Identificació de la causa del conflicte que s’ha donat amb l’altre, (pensar-la).
    • Reconeixement de la culpa pròpia i poder-la expressar, aprenent a demanar disculpes.
    • Aclarir situacions de confusió i de lluita entre dos o més nens, socialitzant-les.

Difícilment es fan dos sessions iguals. Encara que el material sigui el mateix, mai els nens juguen de la mateixa manera ni a les mateixes coses. I si un nen jugués exactament igual, amb el mateix material, els mateixos moviments i sentit del joc, seria un símptoma a observar.

RESULTATS

A la llarga dels anys, he pogut constatar que aquests tipus d’intervenció permet obtenir bons resultats, ja que el concepte clau, és la comprensió per part del professorat de les situacions problemàtiques, que cada dia tenen a la classe durant les 5 hores de desitjable rendiment actiu.

La nostra observació, ens ajuda a posicionar-nos en el lloc del professorat, i comprendre la problemàtica des del seu punt de vista, per més tard, complementar-lo amb les nostres opinions, més tècniques, sobre salut mental.

Una dinàmica escolar que creix amb aquests criteris des de petits, permet unes normes, codis, filosofia socialitzada i tolerant amb capacitat de discerniment.