Prevenció I psicologia de l’educació
A qui m’adreço: pares, professors/es, escoles, Ampas i nens amb dèficits o riscs de patir-los, amb dificultats d’aprenentatge i amb patiment emocional i/o relacional.
La detecció temprana dels trastorns en el desenvolupament infantil constitueixen un pas indispensable pel diagnòstic i l’atenció terapèutica
La Intervenció Institucional junt al professorat, permet atendre dificultats socials integrades dins l’Escola.
Què faig: Prevenció i detecció precoç dels símptomes que agafats a temps, poden ajudar el procés evolutiu del nen i evitar estigmatitzacions, tant individuals com a col·lectives.
Escoltar la persona a qui li preocupa el nen i la seva problemàtica, ja sigui mamà, papà, germà o familiar i també tutor o professor, director o professional dins l’ambient educatiu, que hagin detectat que convé intervenir.
Observar el nen dins l’ambient escolar: podem detectar y entendre la raó del seu patiment. Diagnosticar les necessitats del nen i del seu entorn dins l’aula, pot ajudar també a desenvolupar les tasques educatives al professorat. .
Per a què: La detecció és fonamental per tal de poder incidir en les etapes en les quals la plasticitat del sistema nerviós és més gran i les possibilitats terapèutiques són més eficaces. Intentem detectar els trastorns del desenvolupament infantil quan apareixen els primers signes indicadors, abans que apareguin els diferents síndromes i s’estructurin de forma estable.
La identificació de signes d’alerta com a possibles indicadors de trastorn, requereixen un procés diagnòstic, una intervenció terapèutica, una orientació i un assessorament a professionals i pares.
La detecció i identificació diagnòstica, malgrat la duresa de l’acceptació i les resistències per a buscar i trobar solucions, sempre genera un estat de relaxació als professors i progenitors.
Cóm: Analitzant individualment o dins el grup-classe les seves capacitats emocionals, perceptives, psicomotores, sensorials: auditives i visuals, contrastant amb els indicadors tècnics els diferents moments evolutius.
Valorant a partir de les indicacions preocupants dels progenitors i professors el comportament del nen, el seu rendiment acadèmic i els seus recursos relacionals dins els respectius entorns.
Orientació i/o Tractament: Proposem als nens amb dèficit o risc de patir-lo el tipus d’intervenció més adequat, tenint pressent que el tractament es pot portar a terme individualment o bé en grups, per tal de facilitar la seva maduresa en tots el àmbits i que puguin adquirir el màxim nivell de desenvolupament personal i d’integració social.
Treballant amb els grups/classe en col·laboració amb l’equip de professors, o bé en tractaments individuals quan és necessari amb intervencions psico-pedagògiques.
Orientem als pares i a les famílies.
