Prevenció I psicologia de l’educació

A qui m’adreço: pares, professors/es, escoles, Ampas i nens amb dèficits o riscs de patir-los, amb dificultats d’aprenentatge i amb patiment emocional i/o relacional.

La detecció temprana dels trastorns en el desenvolupament infantil constitueixen un pas indispensable pel diagnòstic i l’atenció terapèutica

La Intervenció Institucional junt al professorat, permet  atendre dificultats socials integrades dins l’Escola.

Què faig: Prevenció i detecció precoç dels símptomes que agafats a temps, poden ajudar el procés evolutiu del nen i evitar estigmatitzacions, tant individuals com a col·lectives.

Escoltar la persona a qui li preocupa el nen i la seva problemàtica, ja sigui mamà, papà, germà o familiar i també tutor o professor, director o professional dins l’ambient educatiu, que hagin detectat que convé intervenir.

Observar el nen dins l’ambient escolar: podem detectar y entendre la raó del seu patiment. Diagnosticar les necessitats del nen i del seu entorn dins l’aula, pot ajudar també a desenvolupar les tasques educatives al professorat. .

Per a què: La detecció és fonamental per tal de poder incidir en les etapes en les quals la plasticitat del sistema nerviós és més gran i les possibilitats terapèutiques són més eficaces. Intentem detectar els trastorns del desenvolupament infantil quan apareixen els primers signes indicadors, abans que apareguin els diferents síndromes i s’estructurin de forma estable.

La identificació de signes d’alerta com a possibles indicadors de trastorn, requereixen un procés diagnòstic, una intervenció terapèutica, una orientació i un assessorament a professionals i pares.

La detecció i identificació diagnòstica, malgrat la duresa de l’acceptació i les resistències per a buscar i trobar solucions, sempre genera un estat de relaxació als professors i progenitors.

Cóm: Analitzant individualment o dins el grup-classe les seves capacitats emocionals, perceptives, psicomotores, sensorials: auditives i visuals, contrastant amb els indicadors tècnics els diferents moments evolutius.

Valorant a partir de les indicacions  preocupants dels progenitors i professors el comportament del nen, el seu rendiment acadèmic i els seus recursos relacionals dins els respectius entorns.

Orientació i/o Tractament: Proposem als nens amb dèficit o risc de patir-lo  el tipus d’intervenció més adequat, tenint pressent que el tractament es pot portar a terme   individualment  o bé en grups, per tal de facilitar la seva maduresa en tots el àmbits i que puguin adquirir el màxim nivell de desenvolupament personal i d’integració social.

Treballant amb els grups/classe en col·laboració amb l’equip de professors, o bé en tractaments individuals quan és necessari amb intervencions psico-pedagògiques.

Orientem als pares i a les famílies. 

Psicomotricitat Relacional

La Psicomotricitat Relacional: eina de Prevenció infantil : Prevenir vol dir intervenir el més aviat possible davant del patiment del nen. Frenar simptomatologies que es poden agreujar o bé fer cròniques amb el temps de manera innecessària. Podem esbrinar i descobrir la causa que pot arribar a interrompre o dificultar la seva maduresa espontània.

La Psicomotricitat Relacional Està pensada pel desenvolupament del nen de manera integral a l’aula. A través del seu recorregut per la sala queden implicades totes les àrees d’aquest procés, en especial la il·lusió d’aprendre jugant, motor del descobriment afectiu, relacional i cognitiu.

Continuar llegint

FUNCIÓ PREVENTIVA PSICOPEDAGÒGICA

FUNCIÓ PREVENTIVA PSICOPEDAGÒGICA

Intervenció a l'aula de psicomotricitat

Funció preventiva Psicopedagògica

  1. Normes a la sala: Segurització. Espai/temps/límits.
  2. Expressivitat psico-neuro-motriu.
  3. Expressivitat emocional representativa, cognitiva i lingüística.
  4. Socialització, escolta, memòries. Estructuracions espai-temporals.
  5. Comunicació i socialització
  6. A la classe: Possibilitat de continuïtat de l’activitat feta, amb dibuixos, reflexions i activitats proposades a la sala.
  7. Observació de l’expressivitat del nen a totes les àrees.

OBJECTIUS

Estem parlant, al principi, de nens molt petits on la maduració es va formant de manera molt globalitzada, i sempre desenvolupant molts aspectes simultàniament.

La relació amb els companys, ajuda a madurar tots els aspectes socialitzant-se i a la vegada el nen explora amb les seus bracets, cames i cos sencer, juga a la retrobada de l’objecte amagant-se, entrant i sortint, apareixent i desapareixent, construint i destruint, omplint i buidant.., jocs preliminars del joc simbòlic.

Quan un nen utilitza el joc simbòlic, ens mostra la seva capacitat per posar-se en el lloc d’un altre personatge, és a dir, anar sortint de l’egocentrisme, sempre que hagi pres consciència del seu “ Propi JO”, i s’hagi pogut diferenciar dels altres.

La utilització del llenguatge, li permet comunicar-se i relacionar-se, posant distància respecte a les seves emocions.

A mida que va creixen, cada sessió obre un nou espai al descobriment cognitiu i a la creativitat amb la manipulació dels materials dels quals disposa, compartint-los amb els companys comença a relacionar-se, per tant, incrementa capacitats de tolerància a la frustració.

Així, per exemple, els objectius que ens proposem des del punt de vista d’acompanyament al procés de maduració, tenen a veure amb els propis criteris i límits de les condicions del joc a la sala, però, quan el nen és capaç de raonar o de reflexionar sobre els seus conflictes emocionals, considerem complerts els objectius, que serien, entre d’altres:

  • Acceptar les normes de convivència de l’Escola.
  • Que els nens s’entenguin davant les situacions de conflicte i les puguin resoldre.
  • Que puguin expressar les emocions verbalment, amb els criteris de:
    • Percepció i reconeixement d’aquestes emocions per part del nen que les viu.
    • Identificació de la causa del conflicte que s’ha donat amb l’altre, (pensar-la).
    • Reconeixement de la culpa pròpia i poder-la expressar, aprenent a demanar disculpes.
    • Aclarir situacions de confusió i de lluita entre dos o més nens, socialitzant-les.

Difícilment es fan dos sessions iguals. Encara que el material sigui el mateix, mai els nens juguen de la mateixa manera ni a les mateixes coses. I si un nen jugués exactament igual, amb el mateix material, els mateixos moviments i sentit del joc, seria un símptoma a observar.

RESULTATS

A la llarga dels anys, he pogut constatar que aquests tipus d’intervenció permet obtenir bons resultats, ja que el concepte clau, és la comprensió per part del professorat de les situacions problemàtiques, que cada dia tenen a la classe durant les 5 hores de desitjable rendiment actiu.

La nostra observació, ens ajuda a posicionar-nos en el lloc del professorat, i comprendre la problemàtica des del seu punt de vista, per més tard, complementar-lo amb les nostres opinions, més tècniques, sobre salut mental.

Una dinàmica escolar que creix amb aquests criteris des de petits, permet unes normes, codis, filosofia socialitzada i tolerant amb capacitat de discerniment.