1er. Any

Durant els primers dies i mesos, el bebè i la mare i el bebè i el pare o bé el bebè i els progenitors, estableixen un circuït de relacions bàsiques pel desenvolupament que ha quedat pendent desprès de l’embaràs.

Qualsevol animalet pot desplaçar-ce i en un plac breu de temps, por seguir la seva mare aprenen a menjar pel seu compte. L’ésser humà, necessita una caliu molt especial, un embolcallament que li permeti anar madurant a poc a poc el seu aparell digestiu, els seus sentits, les seves habilitats manuals i per tant anar a poc a poc madurant les seves capacitats cerebrals i recursos sensorials.

Dolor emocional

Quan el vincle necessari per a aquest embolcallament no és satisfactori pels progenitors, i es veu clarament que tampoc ho és pel nen, l’atenció psicològica es fa absolutament indispensable. És l’edat de màxima fragilitat i vulnerabilitat pel procés evolutiu del nen.

Tractament

És possible restablir el vincle de seguida, una vegada que es localitza la raó per la qual aquest vincle no s’ha arribat a produir o bé s’ha trencat. 

Relació vinculant dels primers dies i mesos

Trencament del vincle. Pulsió agressiva

Que s’entén per maltractament psicològic?

Les persones que exerceixen maltractament psicològic, són les últimes en assabentar-se que ho estan duent a terme i en acceptar que ho estan exercint.

Les dificultats afectives del maltractador

L'iniciativa del maltractament psicològic, part d'una manera de sentir els afectes que no es pot explicar amb paraules, que normalment tampoc els poden manifestar amb delicadesa, sinó bruscament, ni descriure, ni mostrar gestos afectuosos cap als seus referents afectius més propers, és a dir, cap a la / les persona / es a qui maltracten.

No hi ha separació afectiva entre la persona maltractadora ia la persona a qui va dirigit el maltractament, totes dues formen un contínuum, com si ambdues fossin la mateixa persona, formant part de la prolongació del mateix adult que l'exerceix.

Els drets, i normes de la persona maltractada, són imposats per la persona maltractadora sense cap mena de dubte. L'opinió, sentiments i desitjos del maltractat no hi davant les intenses emocions i decisions del maltractador.

Les opinions que pugui manifestar el maltractat, són preses com enfrontaments davant el maltractador. No hi ha un punt mitjà que permeti diferenciar les opinions de cada un i arribar a un acord. Qualsevol opinió que no sigui la mateixa del maltractador, és presa com una amenaça, una agressió: o s'està d'acord amb ell o s'està en contra.

Moltes vegades, per poder mantenir la convivència, apareix la mentida: no pot deixar entreveure els seus sentiments, i els oculta o els tergiversa per no sentir-se amenaçat, perquè després ells hi ha una profunda fragilitat emocional. Inconsistent per mantenir-se només, "l'altre" no "ha de" ni tan sols intuir que necessita exercir la força i la imposició per sentir-se "algú".

En realitat ell o ella (maltractadors), se senten "alguna cosa", que és el que transmeten en la seva relació amb les persones afectivament més properes: les tracten com a "alguna cosa", no com "algú". De sobres disposem d'exemples en què la separació de la parella no ha estat tolerada pel maltractador / ora, i finalment, passat un temps més o menys prolongat en funció de les circumstàncies, han acabat assassinant a les parelles, i en molts casos també llevant-se la vida per impossibilitat de viure sense elles al costat.

L’ Adolescència

Durant l’edat de l’adolescència, el cos pateix una profunda metamorfosis: en poc temps de nen/a passa a home/dona. En poc tems les hormones es posen a treballar proporcionant tot lo necessari a la persona com per a que pugui desenvolupar la seva paternitat/maternitat (però encara sense responsabilitat).

L’estabilitat emocional no va tan ràpida. El nen només veu que ha crescut i tot i que la seva capacitat mental també avança amb tanta rapidesa com les hormones, els seus principis ètics i socials es recolzen en el procés de creixement i desenvolupament de la “individualitat, de ésser capaç” de començar a prescindir del recolzament i orientació familiar per a situar-se a la profunda cimentació de les amistats, les normes y principis de les quals integren y accepten com a pròpies.

Travessa diferents crisis:

  • Crisis d’identitat: No es reconeix dins el seu nou cos ni amb els seus nous sentiments.
  • Crisis davant els nous pares que va descobrint quan veu que els seus mons discrepen profundament.
  • Crisis davant el descobriment dels problemes de la societat que ens envolta i les necessitats de salvar-la.
  • Crisis davant la responsabilitat d’elecció del seu projecto de vida futura, ja sigui pels estudis o per la feina.
  • Crisis davant la necessitat de compatibilitzar amb els seus amics la seva responsabilitat d’administració de diners i llibertat. 

Dolor emocional:

  • Crisis si no troba als amics que necessita i què el poden entendre.
  • Important crisis al descobrir-se capaç d’a cossar o fer bullin a companys/es, per la pròpia necessitat de reconeixement.

Indefensió i repercussions