1er. Any

Durant els primers dies i mesos, el bebè i la mare i el bebè i el pare o bé el bebè i els progenitors, estableixen un circuït de relacions bàsiques pel desenvolupament que ha quedat pendent desprès de l’embaràs.

Qualsevol animalet pot desplaçar-ce i en un plac breu de temps, por seguir la seva mare aprenen a menjar pel seu compte. L’ésser humà, necessita una caliu molt especial, un embolcallament que li permeti anar madurant a poc a poc el seu aparell digestiu, els seus sentits, les seves habilitats manuals i per tant anar a poc a poc madurant les seves capacitats cerebrals i recursos sensorials.

Dolor emocional

Quan el vincle necessari per a aquest embolcallament no és satisfactori pels progenitors, i es veu clarament que tampoc ho és pel nen, l’atenció psicològica es fa absolutament indispensable. És l’edat de màxima fragilitat i vulnerabilitat pel procés evolutiu del nen.

Tractament

És possible restablir el vincle de seguida, una vegada que es localitza la raó per la qual aquest vincle no s’ha arribat a produir o bé s’ha trencat. 

Relació vinculant dels primers dies i mesos

Trencament del vincle. Pulsió agressiva

Que s’entén per maltractament psicològic?

Les persones que exerceixen maltractament psicològic, són les últimes en assabentar-se que ho estan duent a terme i en acceptar que ho estan exercint.

Les dificultats afectives del maltractador

L'iniciativa del maltractament psicològic, part d'una manera de sentir els afectes que no es pot explicar amb paraules, que normalment tampoc els poden manifestar amb delicadesa, sinó bruscament, ni descriure, ni mostrar gestos afectuosos cap als seus referents afectius més propers, és a dir, cap a la / les persona / es a qui maltracten.

No hi ha separació afectiva entre la persona maltractadora ia la persona a qui va dirigit el maltractament, totes dues formen un contínuum, com si ambdues fossin la mateixa persona, formant part de la prolongació del mateix adult que l'exerceix.

Els drets, i normes de la persona maltractada, són imposats per la persona maltractadora sense cap mena de dubte. L'opinió, sentiments i desitjos del maltractat no hi davant les intenses emocions i decisions del maltractador.

Les opinions que pugui manifestar el maltractat, són preses com enfrontaments davant el maltractador. No hi ha un punt mitjà que permeti diferenciar les opinions de cada un i arribar a un acord. Qualsevol opinió que no sigui la mateixa del maltractador, és presa com una amenaça, una agressió: o s'està d'acord amb ell o s'està en contra.

Moltes vegades, per poder mantenir la convivència, apareix la mentida: no pot deixar entreveure els seus sentiments, i els oculta o els tergiversa per no sentir-se amenaçat, perquè després ells hi ha una profunda fragilitat emocional. Inconsistent per mantenir-se només, "l'altre" no "ha de" ni tan sols intuir que necessita exercir la força i la imposició per sentir-se "algú".

En realitat ell o ella (maltractadors), se senten "alguna cosa", que és el que transmeten en la seva relació amb les persones afectivament més properes: les tracten com a "alguna cosa", no com "algú". De sobres disposem d'exemples en què la separació de la parella no ha estat tolerada pel maltractador / ora, i finalment, passat un temps més o menys prolongat en funció de les circumstàncies, han acabat assassinant a les parelles, i en molts casos també llevant-se la vida per impossibilitat de viure sense elles al costat.

L’ Adolescència

Durante la edad de la adolescencia, el cuerpo sufre una profunda metamorfosis: en poco tiempo de niño/a pasa a hombre/mujer. En poco tiempo las hormonas se ponen a trabajar proporcionando todo lo necesario a la persona como para que pueda desarrollar su paternidad/maternidad (pero todavía sin responsabilidad).

La estabilidad emocional no va tan rápida. El niño sólo ve que ha crecido y aunque su capacidad mental también avanza con tanta rapidez como las hormonas, sus principios éticos y sociales se apoyan en el proceso de crecimiento y desarrollo de la “individualidad, de ser capaz” de empezar a prescindir del apoyo y orientación familiar para situarse en la profunda cimentación de las amistades, cuyas normas y principios integran y aceptan como propias.

Atraviesa distintas crisis:

  • Crisis de identidad: No se reconoce en su desarrolado cuerpo,   descubriendo sus nuevos sentimientos.
  • Crisis ante los nuevos padres que va descubriendo cuando ve que sus mundos discrepan profundamente.
  • Crisis frente al descubrimiento de los problemas de la sociedad que nos rodea y las necesidades de salvarla.
  • Crisis ante la responsabilidad de elección de su proyecto de vida futura, ya sea por los estudios o por el trabajo.
  • Crisis ante la necesidad de compatibilizar con sus amigos su responsabilidad de administración de dinero y libertad. 

Dolor emocional:

  • Crisis si no encuentra a los amigos que necesita y que le pueden entender.
  • Importante crisis al descubrirse capaz de acosar o utilizar a compañeros/as, por la propia necesidad de reconocimiento.

Indefensión y repercusiones