Ser pares no és pas fàcil. La il·lusió de la paternitat/maternitat des que el nostre nen/a ha estat pensat i desitjat, passa per llargs processos de desenvolupament que moltes vegades fa patir.
Es pateix amb decepció quan no s’aconsegueix l’embaràs, moltes vegades penetrant en un mon de frustracions aparentment intransferible, però que per poquet que intentem comunicar-nos, podem observar que actualment n’hi ha una epidèmia d’esterilitats.
Es pateix amb il·lusió quan s’aconsegueix l’embaràs, el part, el naixement, passar els primers moments de l’alletament i veure’l/a dormir, ploriquejar, demanar, moure’s, somriure...