El tractament consisteix sobre tot en atendre i entendre el que està passant al nostre cos, als nostres recursos sensorials o a la nostra ment i estat d’ànim.

Per mitjà de la paraula i la reflexió trobem la manera d’arribar a veure les possibilitats reals del patiment, diferenciant-les de les imaginàries i de la confusió que comporta “el no saber què està passant”.

Poden aparèixer trastorns per ansietat especialment davant de:

• Pèrdues afectives significatives: de familiars o d’amics.
• Adaptació a noves situacions de separació.
• Antics models relacionals integrats en la personalitat.

degut a pèrdues d’habilitat físiques:

• Els dèficits sensorials, ja sigui auditiu, visual, motriu..., propis de l’edat, podes estar acompanyats de sentiments de pèrdua i depressius mentre no es troba la nova manera de poder viure amb ells.
• Les malalties físiques comporten necessitat d’adaptació i dolor emocional

Les pèrdues poden desestabilitzar la nostra pau interior. El nostre estat d’ànim pot quedar alterat per:

• Situacions d’adaptació degudes a canvis: de domicili, laborals, de ciutat, de país.
• L’esforç de reconeixement dels nous espais, l’absència d’amics i familiars.
• L’estrès que podent ocasionar les noves circumstàncies...

Ens pot fer patir, sense adonar-nos de l’esforç que s’ha de fer per la nova adaptació.