Adolescència: El Benestar Psicològic i les Conductes de Risc

Les conductes dels nens/es durant l’acescència formen part de l’adaptació que realitzen al mon que els oferim. Es redescobreixen a través de la seva pròpia maduresa neuro-biològica i de la apertura al mon social: de la seva pròpia identitat, de la seva sexualitat, a través del tracte que donen al seu propi cos respecte a l’alimentació i a les activitats físiques, cóm organitzen el seu projecte d’estudis, les seves relacions socials dins la seva realitat a través de les xarxes socials i del mon virtual, els diferents consums..., un mon desitjat per ells però també temut i especialment desconegut, al qual irremeiablement han poder accedir.

Aberasturi (2002), ens explica que per a fer aquests tantejos és necessari donar llibertat, i disposem de dos camins: donar una llibertat sense limites, que és el mateix que abandonar al seu fill/a; o donar una llibertat amb limits, que imposa l’atenció, cautela, observació, contacte afectiu permanent, diàleg..., per a anar seguint pas a pas l’evolució de les necessitats i els canvis al fill/a. (Convé recordar aquí els terminis de l’aferrament segur ja mencionat en altres articles d’aquesta revista).

I continua Aberasturi: (2002), Tota adolescència comporta, a més del segell individual, el segell del medi cultural, social i històric des del qual es manifesta. I el mon en el qual vivim ens exigeix més que mai la cerca de l’exercici de la llibertat sense recórrer a la violència per a coartar la.

María M. Casullo y Alejandro Castro Solano (2001), van investigar sobre “Patrons de personalitat, síndromes clínics i benestar psicològic als adolescents” i , i opinen que una persona te un Alt Benestar Psicològic si experimenta satisfacció amb la seva vida, si el seu estat anímic és bo (afectes positius) i només ocasionalment experimenta emocions poc agradables com tristesa, ràbia, inhibicions (afectes negatius).

La percepció del “Benestar Psicològic” (BP) pot ser considerada com el component cognitiu de la satisfacció vital ja que implica valoracions que les persones fan respecte a com els ha anat o bé com els està anant durant el transcurs de les seves vides.

Bernstein (1996) explica que moltes alteracions emocionals de la infància cristal·litzen durant l’adolescència convertint-se en característiques disfuncionals estables de personalitat.

1I les conductes “d’Alt Risc” (AR), estarien més pròximes a les “Conductes Patològiques”. Tradicionalment s’ha definit als adolescents en risc en funció de determinades variables sociodemogràfiques, personals o familiars, com la pertinència a un grup de baix nivell sociocultural o de baix nivell educatiu. I segons el Dr. Josep Toro (2012), són un conjunt de comportaments les conseqüències dels quals poden ser perjudicials per a la salut física o mental.

María M. Casullo y Alejandro Castro Solano (2001), adreçant el seu anàlisis des de la percepció subjectiva que tenen els adolescents en sis dimensions: acceptació de sí mateix, relacions positives amb els altres, autonomia, control del medi ambient, construcció del projecte de vida creixement personal. Es proposen discriminar entre els comportaments, emocions i vivències subjectives que són expressió de creixement i canvi, d’aquells que impliquen disfunció i/o patologia.

Alguns resultats són els següents:

La satisfacció i el BP es caracteritzen per ser indicadors d’un bon funcionament mental. El benestar subjectiu és l’equivalent psicològic al concepte de “benestar en salut física”.

Es va poder constatar què els considerats AR tenen menor nivell de BP a cada una de les dimensiones estudiades: menor control de les situacions, menor acceptació de sí mateixos, major absència de projectes i dificultat per a establir vincles interpersonals.

Estar informa dels riscos no significa que sempre s’actuï tenint en compte aquesta informació.

Les Conductes de AR sorgeixen com una solució transitòria aparent davant l’existència d’alts percentatges d’adolescents amb problemes emocionals de gravetat. Mostren un patró de personalitat més desajustat.

Presenten alteracions psicopatològiques tant de tipus interns (introvertit, inhibit, trist i autodestructiu) com externs (indisciplinat, sàdic, oposicionista). Els seus perfiles mostren trastorns interns greus així com baix control dels impulsos.

Les preocupacions més freqüents estan relacionades amb l’autoimatge i l’autopercepció (difusió d’identitat, auto desvalorització, desaprovació 2corporal), amb la qualitat dels vincles amb els iguals i amb la família (inseguretat social i discòrdia familiar) i l’abús infantil.

Els barons eren més propensos a presentar trastorns impulsius i les dones trastorns interns lleus.

Els AR informen sobre l’existència de dificultats per a la gestió dels afers de la vida diària, semblen no adonar-se de les oportunitats que el medi els presenta i consideren que no poden modificar l’ambient.

Les dades analitzades en el present treball, en termes generals, mostren què el BP està associat a l’absència de símptomes, síndromes o patrons de personalitat amb significació clínica. No obstant això, és important tenir present què aquestes mateixes dades estan indicant que els adolescents que no presenten risc psicopatològic o que tenen puntuacions altes en BP són molt més individualistes, tendeixen a buscar protecció i ajuda mitjançant l’ús d’estratègies que suposen manipulació (dramatitzen) i seducció. Es reconeixen més conformistes i tendeixen a mostrar més insensibilitat social.

En termes generals les dimensions del BP que es diferencien més entre els adolescents AR dels BR son el control de situacions i l’existència i l’elaboració de projectes de vida.