Altres elements de desestabilització d’un nen. Pèrdues. Dols

Elements de desestabilització del nen poden ser les pèrdues de mascotes,  llocs o de materials que pel nen tenen una significació afectiva.

• Un canvi de casa que pot ser molt beneficiós per la dinàmica familiar, podria ser viscut pel nen com un element distorsionador de la seva estabilitat: l’espai reconegut de la seva habitació, la manera d’ordenar i guardar les seves joguines, raconets preferits de la casa…, espais i relacions noves fora de casa: no hi és el parc de joc..., els seus amiguets preferits ja no els pot veure ni pot jugar amb ells cada dia com ho feia abans…
• Un altre element desestabilitzador pel nen pot ser la malaltia o intervenció quirúrgica per part d’algun membre proper de la família, i no només la seva desaparició durant els dies de l’ingrés a l’Hospital, sinó també el temps de convalescència que aquest pot necessitar a casa, temps durant el qual no pot establir la relació quotidiana amb el nen, la qual cosa pot generar en el petit una situació d’impossibilitat de mantenir la relació satisfactòria que fins aquest moment es donava.   
  Si no l’entén be o no la pot canalitzar mitjançant jocs de diàlegs, de paraules, d’observació, on el contacte físic pugui ser canviat per l’emocional creatiu i el nen es mantingui amb un contacte mental, afectiu, de comunicació i també cognitiu, si no busquem mitjans alternatius de contacte o comunicació, el nen se sentirà deixat, amb pèrdua de la relació afectiva i pot arribar a mostrar símptomes de desestabilització oscil·lants entre la ràbia més absoluta amb indignació i agressivitat, fins la passivitat o la inhibició la tristesa.
• Un altre element de desestabilització, pot ser la mort d’una mascota, ja sigui ocell, tortuga, gat, gos, o qualsevol animalet al qual el nen li hagi pres carino, i ni parlem si entre els 7- 8 mesos i els 3-4 anys perd el seu nino favorit… o un membre important de la família...
• Un altre element de desestabilització pot ser el procés d’adaptació a una nova escola, ja sigui per canvi de domicili o per necessitats d’escolarització

Queda clar que els canvis ocasionats per desplaçaments de continent davant situacions pròpies d’immigració, d’adopcions, o de convivència amb familiars en edats de fragilitat, poden ser viscudes amb molt dolor por part del nen, inclús en el millor dels casos on les condicions de vida milloren molt, perquè el nen no és conscient d’elles. I si l’enyorament pot entristir i deprimir també als adults, als petits els poden afectar de manera preocupant. Especialment quan els éssers estimats més propers no viatgen amb ell/s i no els troben quan els busquen.